MNEMÒNICA DELS OBJECTES ABANDONATS A TEXAS DURANT 6 ANYS.

Performance desenvolupada durant el seminari Esther Ferrer. Gresol, Biblioteca i centre d'Estudis Creatius. Madremanya. Catalunya. 30/10/2019.

 

Aquesta performance és una mnemotècnia on he utilitzat les fotos del viatge de Calella a Estats Units i Mexic, que va durar quatre mesos i mig.  Les 90 fotos estaven posades en el terra en forma d’espiral, en forma del Joc de la Oca. Vaig començar al centre de l’espiral, vaig caminar cap a l'entrada de l'espiral i vaig explicar el viatge en ordre fins arribar al centre.  Els retrats eren el focus d’atenciò. En acabar la explicaciò em vaig treure tres calces que portava una a sota l’altre, els unics objectes portats de Texas i els vaig regalar.


La historia va de quan torno a Texas 6 anys més tard per revisitar els meus objectes, trencar amb la rutina i amb les accions i moviments massa repetitius. Torno a buscar el cotxe, la roba de la feina, la roba del llit, els estris de cuina, la roba de vestir-me, la bossa de la piscina, els llibres, el mòbil, algun diari i alguna obra d'art inacabada. Volia deixar constància del pas del temps, com ha envellit tot, com s'han gastat els objectes, com han quedat enrere les tecnologies, si el que trobava encara tenia algun ús o m'en desferia per a sempre.

Hi ha espais i objectes vius i morts. Els espais i els objectes vius acompanyen i a vegades s'apoderen dels esperits/de les persones, requereix un esforç major per separar-te d'ells. En certa manera et condueixen cap a una estagnació perquè es converteixen en una part estàtica d'un paisatge que amaga el pas del temps; al contrari del moviment, el canvi i la renovació dóna més possibilitats cap al creixement i el procés evolutiu.

Els objectes abans de ser abandonats totalment s'embruten, es malmeten, pesen, i es defensen amb dret a què els cuidis. A partir del punt que l'experiència ja està gastada o esgotada, on no hi raja res nou, no hi neix res nou, i no serveix de res guardar-l'ho.  Quan el benefici es nul, un s'ha de resignar a moure's cap a un sol insegur, un món incert i això implica la renovació dels objectes usats diàriament, i de ser capaços de pensar per sobre la por que la següent etapa vital serà millor que l'anterior. És quan abandones els objectes que pots deixar-te anar en el buit, i fer-te més elàstic, més flexible a l'hora d'entendre el poc valor que té la matèria, i que el benestar no hauria d'estar lligat a res, ni amb menys provisions o sense provisions.

He pogut verificar per experiència pròpia que encara que un sigui conscient que podria desplegar la llum completa com a individu, n'és rebutjat fins que el temps i l'espai ho dicta, i per això he volgut dedicar una performance i exposicio als objectes que retornen a mi després d'abandonar-los perquè em sembla interessant pensar que les persones manen igual o menys que els objectes i els espais.

L'objectiu és agafar consciència del pas del temps que ens fa víctimes del deteriorament irreparable i que ens obliga a reciclar-nos igual que els objectes i els espais, que potser són repliques, substitucions, o il·lusions del que havíem sigut nosaltres i/o ells, els personatges que ens hi acompanyen i cuidadors dels nostres objectes.

 

Sóc una persona que l'hi costa molt de tirar res, als objectes els hi veig moltes vides, i quan em fan massa nosa, els guardo a les cases dels amics, sempre amb la condició que ells poden fer-ne ús. La majoria els guardo perquè crec que els tornaré a fer servir i no vull haver-ho de tornar a comprar. Traginar objectes d'una casa a una altra, i d'un país a l'altre per a mi és una necessitat, sovint perquè són el record, la memòria inesborrable de qui sóc, qui era, que vull fer, que he fet, com vaig adquirir l'objecte i per què. Busco l'ordre i la lògica, per seguir-la, abandonar-la del tot o retrobar-la i donar-me vida i/o solucionar les tensions vitals de la millor manera que pugui.

En la recerca de la vida dels objectes m'hi busco jo, tornar a sentir-me 5 anys més jove, però amb més coneixements, la feina feta i veure la que queda per a fer. No sé si vull trobar intactes els personatges que em guarden els objectes, al mateix lloc i fent les mateixes coses, de la mateixa manera. Estic oberta a què els objectes em dictin on s'ha d'anar i que toca fer.

Abandonar els objectes és essencial per partir, per fer el salt, per deixar enrere trams vitals, per posar fi i guanyar en millora de benestar. Des del vessant antropològic m'interessa el simbolisme i com la gent es relaciona a través dels objectes. En són la prova que "allò" ha passat.

Revisitar els objectes té un risc. Tornar a l'objecte per avorriment, com un repte, com a salvació, per melancolia o per curiositat, et pot oferir una segona oportunitat amb tu mateix. 

A fi de descobrir noves interpretacions sobre la recuperació dels objectes he volgut usar-los i regalar-los per configurar paisatges nous.