FUNERAL D'UN FACEBOOK

El 31 de març del 2018 a les 7.42 del matì, ens ha deixat. En comptes de rebreus al tanatori, avui seré al Centre Fraternal de Palafrugell de les 14.00 a les 16.30. 

Fotos, espelmes de vainilla, flors, mantega, formatge desfet, xocolata calenta amb canyella...ens agafem al menú.

PARLA'M SENSE EMBUTS

Sovint quan ens guardem els problemes, es fan una muntanya, o es converteixen en una història complicada, secreta, amb grans possibilitats de que com més avança més es retorça i retrocedeix. Tot seria més fàcil si poguéssim parlar francament. Per això ofereixo el meu embut per recordar que les conseqüències de parlar clar sempre seran més fàcils que les de parlar amb embuts. L'acció passa allà on porto l'embut: el pàrquing del CAP de Palafrugell, la llibreria Mediterrània de Palafrugell, Festival d'Acciò Poética i Performance LEGS a Sant Feliu de Guíxols i cala Corbs a Palamós.

SUPERFÍCIE DE REGADIU

Una performance de convivència per a celebrar la intimitat que ens uneix o ens separa i mostrar-nos en la nostra fragilitat. Es diu Superfície de Regadiu perquè es desenvolupa en una de les superfícies que ens és més familiar, un espai de cultiu i apropament a allò que som. 

Estimada,

Ens complau convidar-te el proper dijous 21 de juny a un acte íntim i artístic, entre amics, a casa dels nostres molt estimats Cuixart. Serà una performance de convivència per a celebrar la intimitat que ens uneix o ens separa i mostrar-nos en la nostra fragilitat. Es diu Superfície de Regadiu perquè es desenvoluparà en una de les superfícies que ens és més familiar, un espai de cultiu i apropament a allò que som. 

Et convidem a un espai no convencional perquè siguis testimoni del flux constant del regadiu, perquè puguis sentir el risc de la inundació simbòlica, les desviacions, els nivells i les lloances. Per a reservar la teva plaça nominal, et preguem que ens confirmis si vindràs i si ho faràs sola o en bona companyia. 

La convocatòria serà a la mateixa Fundació Cuixart, al carrer Vincke & Meyer 12 de Palafrugell, a les 21h per a fer “sopar de duc” (cadascú duu menjar i coberts, si calen, per a compartir). Seràs convidada a pagar 40 cèntims (mínim) per a participar en aquesta performance. Abans de les 22h tancarem portes i un cop decideixis marxar no serà possible tornar a entrar. En cas de consentiment general, és possible que la performance sigui filmada.

Salutacions primordials,

Eva Flowers i Francesc Oui.

AUDIO SOAP OPERA.  TEXAS HELL.
           

(English version & by request at  https://soundcloud.com/flowerseva)

An Audio Soap Opera about love, caring & friendship in the midst of sexual diseases, darkness, loneliness, nostalgia, decadence and the struggles to make money.Improvised head conversations and recorded on the go, with my phone while driving, riding the bus, at grandma’s house, in bed at odd hours and while walking.1h. 16 minutes.

TO COCK OR NOT TO COCK

Performance que es porta a terme a l'espai Fundació Cuixart dintre la fira White Summer. A la sala ambientada per Karol Bergeret Garcia (Barcelona, 1975) amb la seva obra de taules de planxar "Santas Amas de Casa" i el muntatge d'àudio de Joan Cuixart. Exposició i performance comissariada per Silvia Arnau. Pals. Agost 2018. (duració 3 hores).

 

A To Cock or Not To Cock utilitzo productes d'higiene, cura personal i un àudio autobiogràfic del meu historial de relacions amicals i intimes amb alguns homes de la meva vida, des dels 5 anys fins al present (àudios muntats per Joan Cuixart https://soundcloud.com/flowerseva/to-cock-or-not-to-cock-final-cut). La performance fa referència a la necessitat de dedicar-nos temps i estimar-nos. Un reforçament sobre un mateix i una mirada autoreflexiva que te en compte la mirada dels altres. La feliç resignació cap els altres que t'abandonen i la celebració quan t'atenen, quan més ho necessites. Utilitza i comparteix amb el públic eines encaminades en la cura de les foscors de l'esperit, les contradiccions, les contraccions i les pudors corporals.

 

To Cock or Not To Cock pren la forma d'una escena sanadora en vistes a la relaxació i neteja del cos com a elements essencials. El públic ha pogut participar, sols o en parella, "qui ha volgut, ha pogut deixar amb mi els secrets, formular la seva promesa respecte a la vida i deixar constància dels dubtes que presenta la feblesa del futur". He ofert un diàleg íntim sobre els amors i l'autosuficiència emocional. El públic ha pogut acostar-se i seure dintre l'escena i el nucli de l'acció que està emmarcada amb un clàssic aixovar.

 

He convidat als testimonis a deixar-se mimar, amanyagar i untar-se el cos amb una crema hidratant. A parlar obertament i resseguir amb precaució les emocions que demanen ser gargallejades. Altres elements que planen aquesta acció és la mirada directa, poder nedar en els ulls de l'altre, els ulls, una finestra a l'esperit. El subtext jau sobre la vida contemplada.

 

To Cock or Not To Cock pot semblar una fórmula matemàtica o una recepta; és un pont, una manera de sentir el món afectiu des de l'objectivitat.

 

Gràcies als que heu participat entrant al bosc de les emocions senzilles i també les salvatges i proporcionar una memòria conciliadora que acomboia a cadascú amb el desig de retornar al gaudir i al joc. També, a encarar-se amb les necessitats del cos, enriquir el record i l'oportunitat de reprendre les promeses desades.

              VULL LLIGAR

Vols ser testimoni del misteri i la bellesa de la seducció?


Performance que es porta a terme a l'espai Fundació Cuixart al Mas Gelabert dintre la fira White Summer. A la sala ambientada per Karol Bergeret Garcia (Barcelona, 1975) amb la seva obra de taules de planxar "Santas Amas de Casa." El vestit està patrocinat per Virutas d'Inaf. Exposició i performance comissariada per Silvia Arnau. Serres de Pals. 12 d'Agost 2018. (duració 5 hores).


És una performance en la que s'utilitzen objectes com un penjoll de vidre (Clay Williams, Texas), cordes, cordills, cintes, dues cadires, un raspall, encens, crema perfumada, un nino, un vestit granat, un àudio de ASMR's (Resposta Sensorial Meridiana Autònoma) que parla sobre el contacte terapèutic i un àudio amb musica romàntica. Vull Lligar fa referència a la predisposició a endreçar l'interior personal i l'ambiental per rebre afecte. Comminar-se amb altres persones, perquè, et facin l'amor encara que sigui amb paraules, encara que sigui un amant invisible que et treu la soledat; algú que et mira amb especial atenció. Vull Lligar és un inici que aborda la capacitat d'aconseguir ser part de l'univers d'una persona que t'encanta, que t'electritza d'una forma transparent i neta. El temps de fascinació que hi ha durant el festeig ha de ser una orquestra que respecta el tempo de tots els involucrats.


Es convidaran els testimonis a lligar-se amb mi, per un dit o pel canell amb una cinta granada, en una escena granada, durant l'estona que ho desitgin. Una mirada auto-reflexiva que tendeix cap a la prevenció i el risc del joc de lligar.


Vull Lligar pren la forma d'una escena que naturalitza l'acció de lligar i que per això, potser beneficiarà la gent que la mira. El públic pot acostar-se i seure dintre l'escena i el nucli de l'acció que està emmarcat per robes de color granat. S'hi pot participar, sols o en parella; "ens podem lligar amb grups de tres o de quatre i relacionar-nos com poliamorosos". S'ofereix un diàleg íntim sobre la necessitat de compartir.


Us convido a reposar en el silenci i a mirar-nos als ulls, entrar al bosc de les emocions senzilles i també les salvatges. Proporcionar una memòria conciliadora que acomboia a cadascú amb el desig de retornar a gaudi i al joc. També, encarar-se amb les necessitats del cos i enriquir el record. Vull Lligar pot semblar una fórmula matemàtica o una recepta.
Desitjo portar el misteri, la bellesa i la selecció d'una natural seducció a la sala d'exposició.

                     A LA NIT, NO DESCANSA

Aquesta vegada descansareu i jo vetllaré per vosaltres.

Performance que es porta a terme a l'Espai Fundació Cuixart al Mas Gelabert dins de la fira White summer. A la sala ambientada per Karol Bergeret Garcia amb l'obra “Santas Amas de Casa”, que durant unes hores es converteix en un dormitori. El vestit està patrocinat per Wild Store (Venice Clothes Tenerife). Hem comptat amb la presencia artística i sanadora de l'Anna Bonachera. L'exposició i la performance està comissariada per Sílvia Arnau. Serres de Pals, 19 d'agost de 2018. (Duració 6 hores).

És una performance en la que s'utilitzen objectes com un llit, mocadors per tapar els ulls dels participants, un llençol per tapar un cos, una combinació d'olis essencials i vegetals preparats per www.lasaludentuplato.com, crema orgànica i un oracle.

A La Nit, No Descansa, fa referència al temps que passem desperts quan la majoria de gent dorm. Hores de soledat al llit que potser aprofitem per treballar, per avançar els projectes, per endreçar l'interior personal, meditar o escriure. També s'aprofiten per complaure's i menjar, fer el que no s'ha fet durant el dia i intentar recuperar el son. Ens trobem empesos pel rellotge biològic. Els que fan vida de nit segueixen unes coordenades vitals pròpies.

Es convida als testimonis a descansar. Es projecta una mirada sobre com guanyem temps quan descansem. A La Nit, No Descansa pren la forma d'un canvi d'ordre habitual. Algú vetlla per qui descansa. S'ofereix un diàleg íntim per permetre l'accés al descans i la pau.

Els testimonis es poden moure a l'entorn de la camilla; a sobre o als voltants. Si volen, poden deixar un compromís escrit o una penyora, una cosa de la que se'n vulguin desfer i que no els deixi descansar.

Us convido a reposar en silenci i a mirar-nos als ulls al bosc de les emocions senzilles. Una memòria conciliadora que acomboia a cadascú amb el desig de retornar al paradís, al gaudi i al joc. Encarar-se amb les necessitats del cos i enriquir el record. A La Nit, No Descansa pot semblar una formula matemàtica o una recepta.

Desitjo portar el descans a la sala d'exposició.

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS CATALANS

#Llibertatpresospolítics va ser la performance durant el Festival Flors i Violes 28/4/2018 a la Fundació Cuixart per la inauguració de l'exposició de fotografia de Santiago Sierra sobre els presos polítics espanyols contemporanis, empresonats per les seves idees d'esquerres i que no han utilitzat la violència per fer publiques les seves idees. La mateixa exposició feia poques setmanes que havia estat vetada a ARCOmadrid. La performance consistia en ballar i comunicar-se amb la gent sense poder sortir d'un rectangle groc. Fotos i vídeo: Sílvia Arnau.