SANG

Performance d'un any de durada. Desembre 2018, Salt-novembre 23, la Bisbal d'Empordà. 2019. Catalunya. Vaig comprar la sang al desembre, entre 3 i 4 litres i la vaig cuidar. Vaig cuidar a la sang com objecte i a tots els propietaris dels congeladors, i ells/elles em varen cuidar a mi. El 23 de novembre, a quarts de quatre, vaig fer l'acció final al galliner de casa el meu germà i vaig escriure aquest petit text.

                        

Avui he comprat la sang. 

M'ha trucat i ha dit: ja tinc el que vas demanar. 

Quan ho he recollit, he dit: vinc a buscar “allò”. 

Era líquida, tres o quatre litres a dintre d'una bossa de supermercat. Perquè no es veiés el que era,  l'he entaforat en una bossa d'escombraries negra gegant. He caminat cap a casa ràpidament. Tapada fins a seny, porto tres jerseis i l'abric gris enorme de l'àvia, els cables dels auriculars a la butxaca i els auriculars per sobre del gorro, xiruques, guants blaus, bufanda marró i xandall gris. Sóc una gallimarsota que dorm vestida, bruta i esperrucada. Sóc la dona del sac, la dona del parrús. Hi ha boira i fa molta fred. La gent corre a comprar menjar per preparar el sopar. L'he posat al congelador de l'àvia abans que vingués la cuidadora. He hagut de treure coses i endreçar-les bé perquè hi capigués tot.

Ja està congelada. He anat a veure el noi que té la botiga de menjar cuinat. He pensat que ell ha de tenir espai de sobres al congelador. Podríem ser amics perquè ens portem pocs anys. Diuen que és solter i que viu amb la seva mare al darrere de la botiga. Mai s'ha fixat en mi. L'hi he preguntat, per trencar el gel, si cuina sang fregida. M'ha mirat amb bons ulls. Amb veure i mirar no n'hi ha prou. No acostumo a deixar els secrets en mans d'estranys. Els secrets de família. Hauria de sentir confiança per demanar-li el favor. L'hi he comprat una ració de pollastre amb samfaina i unes mandonguilles amb salsa de tomata.

M'he emportat la sang de Salt a Girona. Al cotxe, primer l'he posat al lloc del passatger, a terra. Però després l'he posat al darrere. Conduir sense carnet és arriscat i traginar morts o coses semblants està prohibidíssim. L'he portat a casa de l'oncle. Tinc dret a la seva nevera. No l'ha volgut veure. No li agrada la sang ni el cinema gore. M'ha dit que no pateixi, quan la necessiti la traurem del congelador. Em sap greu ocupar tant d'espai, la nevera l'emplenem dos cops al mes i el congelador fa molt servei. La sang ha estat ben guardada quatre mesos. No és sang per cuinar.

He anat a casa del meu germà a La Bisbal. He netejat un lavabo que servirà de magatzem; hi posarà una segona nevera. Tenia una botiga de menjar per emportar, ara té gallines i ven ous. He recollit la sang a Girona i l'he portat a La Bisbal. La seva dona, no ha fet preguntes. Aquesta nevera és només per posar els ous i al congelador, la sang.

Ha estat cinc mesos a La Bisbal. Al meu germà l´hi dono diners quan me´n demana, l`acompanyo i el porto quan fa falta. L`hi vaig regalar la bateria. L`hi vaig comprar la moto. L`hi vaig comprar l`ordinador. L`hi vaig ensenyar el món. És nou anys més jove que jo. Som germans de sang. És l`únic germà que tinc. Tenim un amic que viu lluny i no ve gaire que vol ser germà nostre. Sempre ens ho diu. He organitzat sopars de germanor per estar els tres junts. Costa coincidir. No es poden deixar les gallines. Lliguen. Me`ls estimo. Em fa il.lusió explicar-vos que som tres i que podríem ser més. D`ençà que som tres he sortit de l`armari com a escriptora. Les nostres accions, els nostres jocs i converses són la meva font d`inspiració. He canviat. El nostre lligam és per sempre, el cor em batega de pressa quan penso amb ells.

Només he demanat que em cuidéssiu la sang. No demano gaire.

He organitzat un sopar i han dit que vindrien. He comprat te de gessamí, mantega, mongetes i patates, llonguets i pollastre arrebossat. Sempre n'hi ha un que es posa malalt o que la sang se li estanca i no l'hi corre prou de pressa.

Han passat massa mesos. Ja no puc esperar més. Ni l'un ni l'altre no fan res per mi. No serveix de res que organitzi sopars. S'estimen més les gallines. Fa mal. Obro la bossa i els hi dono la sang. Les gallines piquen el gel. Marxo.

He conduït cap a Calella. M'he estirat al llit i he pensat que m'he equivocat. Aquesta sang és meva. Tinc la proveta que m'ha donat la infermera de l'Escala. He trucat al meu germà perquè espantés les gallines i em guardés sang per emplenar la proveta. M'ha dit que no volia anar al galliner, que plovia i feia fred. He conduït de Calella a La Bisbal, he aconseguit posar la sang a la proveta. L'he retornat al congelador. 

No saben que això els salvarà. La meva força, el peu que pitja el fre i el gas és el mateix. Al sopar de germanor intercanviarem mitjons de la parada de Sant Feliu de Guíxols. Cuinarem junts i l'hi donarem la proveta al germà adoptat perquè la guardi el temps que sigui necessari. Té un congelador petit, però una proveta quep a qualsevol lloc. L'espai no és excusa. El meu cor es ampla i quan faig els exercicis d'estiraments i respiració s'engrandeix encara més i, llavors, hi cabem tots tres.

Evidentment, també hi caps tu.

Mentre sóc fora, només demano que us estimeu i cuideu d'allò.

Han passat cinc mesos. He tornat. M'ho he trobat tot desfet. No queda res, ni ningú. Les portes estan tancades, els llits són gelats, els cors corren lliures en direccions oposades. No agafen mai el telèfon, no hi són mai, estan molt lluny. Treballen tot el dia i tota la nit.

La meva àvia ara viu a la residència. El meu oncle no vol baixar. El meu germà ja no té dona, l'altre germà te un home. M'he quedat sola i amb una proveta col·locada en un congelador en el que no hi puc anar mai.

Fotos: Toni Bofill Miquel i Pau Arbonès Sala